En Marc Estruch Morant Portaveu del Grup Municipal del BLOC–COMPROMÍS PER BENIARJÓ, En Juan Victor Escrivà Morant, Portaveu del Grup Municipal del PSOE BENIARJÓ i En Cesar Ramón Peiró Faus, Portaveu del Grup Municipal del PARTIT POPULAR, atenent al que disposa el ROF, presenten a la consideració del Plenari la següent moció conjunta:
MOCIÓ
És una evidència, que des del començament de la crisi i l’augment de la taxa d’atur, centenars de milers de famílies han arribat a situacions extremes, que en molts casos, no els permeten cobrir les seues necessitats més bàsiques.
Segons les dades del Consell General del Poder Judicial entre 2007 i 2010, a l’Estat Espanyol, es van registrar al voltant de 300.000 execucions hipotecàries. Una realitat que ha anat en augment. La Asociación por embargos y subastas (AFES) estima en més de mig milió les famílies que, en el període 2008-2015, perdran les seues cases. Així en el període 2008-2011 van ser 150.000 famílies, a les quals cal afegir les 135.000 que, en 2012, van patir un procés d’execució hipotecària. A tot açò hem de sumar, si no s’actua urgentment, unes altres 133.000 que a hores d’ara no poden seguir pagant la hipoteca i unes altres 100.000 que deixaran de fer-ho en els pròxims dos anys.
En aquest context, les famílies han de fer front, no només, a la pèrdua del seu habitatge sinó també a una condemna econòmica per a tota la vida. Una vegada interposada la demanda per part de l’entitat bancària, s’inicia el procés d’execució, al qual, sovint, només poden al·legar unes escasses causes taxades d’oposició, que acabarà en la subhasta de l’habitatge. Quan la subhasta quede deserta, cosa prou freqüent, l’executant s’adjudica l’immoble per un 60 % del valor de la taxació i continua demanant el deute (principal, interessos i costes judicials) a les persones insolvents i als avalistes. Així doncs, aquests milers de famílies estan sent, en la pràctica, condemnades de per vida a l’exclusió social i l’economia submergida per una legislació anòmala, que no admet comparació amb la dels països del nostre entorn. Tot açò fa que les conseqüències de la crisis recaiguen sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari mentre que les entitats financeres, responsables en gran part, de la mateixa, reben ajudes milionàries sense assumir cap responsabilitat, la qual cosa és inadmissible en un estat autodenominat social i democràtic per la seua constitució.
De vegades, algunes famílies aconsegueixen evitar aquesta condemna financera forçant que el banc accepte l’habitatge com a dació en pagament i cancel·lar així el deute. Tant en aquest cas com en el cas d’execució, quan el banc adquireix l’immoble aquell que perd l’habitatge és qui ha d’abonar l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de Naturalesa urbana, és a dir, la plusvàlua, al seu Ajuntament. En produir-se una transmissió d’un terreny urbà a títol onerós es genera en fet impositiu i el transmetent (executat o donant) es converteix en subjecte passiu segons el que estableix l’article 106.1b del Real Decret Legislatiu 2/2004 pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes locals. Atesa la situació en la qual es troben les famílies que pateixen estos processos, estes hauran de ser objecte d’una especial atenció a l’àmbit de les polítiques públiques i no d’aquelles que les obliguen a suportar un tribut, l’import del qual és bastant substanciós en la majoria dels casos i de difícil assumpció ateses a les seues circumstàncies.
El Real Decret Llei 6/2012 de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, va addicionar un punt 3 a l’esmentat article 106 que establia un canvi en el subjecte passiu en el tribut en qüestió pel que en els casos de dació en pagament el subjecte passiu substitut passa a ser l’entitat adquirint sense possibilitat de repercutir. Tot i això, el Real Decret exigeix unes condicions molt restrictives, pel que fa a l’hipotecat que transmet com pel que fa al preu màxim de l’adquisició de l’immoble, que fan que, en la pràctica, aquest canvi en el subjecte passiu no es produesca.
Per això, en la major part dels casos, donants i executats resulten obligats a la liquidació de l’impost malgrat haver perdut el seu habitatge i no haver experimentat, de facto, cap increment del valor del seu patrimoni, que és, en definitiva, l’element constitutiu del fet imposable de la Plusvàlua, d’acord amb el que estableix l’article 104 de la Llei reguladora de les Hisendes locals. Per tant, podem concloure que la liquidació d’aquest impost en els supòsits abans esmentats suposa un cas d’injustícia tributària.
Per tot açò proposem al Plenari la següent:
PROPOSTA D’ACORDS:
Que l’Ajuntament de Beniarjó:
PRIMER.- Inste al Govern de l’Estat a completar la modificació de l’article 106 del Real Decret llei 2/2004 pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes locals, en el sentit de fer extensiva a totes les adjudicacions hipotecàries d’habitatge únic i habitual i lliurament d’aquests com a dació en pagament la modificació introduïda per l’article 9 del Real Decret llei 6/2012, pel que el subjecte passiu substitut del contribuent passa a ser l’entitat adquirent de l’immoble. De forma que s’atribuesca la condició de substitut del contribuent, sense possibilitat de repercussió, al creditor de la hipoteca que rep l’immoble com a pagament del deute o promou el procés d’execució, alliberant així al subjecte passiu de la càrrega de sufragar l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana.
SEGON.- Que l’Ajuntament establisca una ajuda per als subjectes passius de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana per l’import de la quota tributària corresponent, en el cas de les execucions hipotecàries de l’habitatge habitual i únic, i de la dació en pagament al creditor hipotecari de l’habitatge únic habitual; tret dels casos als quals es refereix l’article 106.3 de la Llei d’Hisendes locals en els quals el subjecte passiu és l’entitat adquirent de l’immoble.
El subjecte passiu haurà de presentar la corresponent autoliquidació de l’impost i sol·licitar l’ajuda, que, una vegada concedida, s’aplicarà directament al pagament del tribut. Així mateix aquesta ajuda s’aplicarà amb caràcter retroactiu a tots aquells casos que s’hagen produït amb posterioritat al 31 de desembre del 2008.
TERCER.- Traslladar aquesta moció al Consell de Ministres i a les Corts Valencianes.
Beniarjó, 4 de juny de 2014