Moció conjunta presentada pel Grup Municipal Compromís i el Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Beniarjó sol·licitant la declaració de Beniarjó com a “Ciutat Refugi”
En Marc Estruch Morant en representació del grup municipal Compromís i Na Eva Llinares Martínez en representació del grup municipal socialista d’este ajuntament, a l’empara del que preveu l’art. 116 de la Llei 8/2010 de la Generalitat, de 23 de juny, de Règim Local de la Comunitat Valenciana, presenten esta proposta de resolució per incloure en l’ordre del dia de la propera sessió ordinària del Ple que es convoque, i als efectes del seu debat i votació
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La imatge del cos sense vida d’un xiquet sirià trobat en una platja turca fa unes setmanes, ha provocat un gran moviment de solidaritat amb els migrants i refugiats, sense precedent a Europa.
Este fet ignominiós, ha estat precedit per la troballa de setanta cadàvers en un camió abandonat al voral de l’autopista A4, a l’est d’Àustria, propera a la frontera d’aquest país amb Hongria el passat dia 28 d’agost de 2015 i del naufragi aquest mateix dia de vaixells en què viatjaven uns cinc-cents migrants, que intentaven accedir a la Unió Europea a través del mar Mediterrani, en què van morir almenys altres cent persones.
Tot això ha marcat el punt d’inflexió de continus successos del que els mitjans de comunicació d’Occident vénen qualificant com “la major crisi migratòria a Europa des de la Segona Guerra Mundial”, han provocat multitud de reaccions de preocupació, indignació i solidaritat entre la societat civil europea i han obligat, al seu torn, a part dels principals representants polítics dels països membres de la UE a abandonar el seu mutisme i la seva indiferència, forçant-los a buscar una solució política conjunta.
En aquest context s’han produït, al seu torn, certes declaracions i fets inquietants, que ens retrotrauen als més ominosos períodes de la història europea contemporània: líders polítics negant la possibilitat d’augmentar el nombre de refugiats que estan disposats a acollir, la col·locació de cent setanta-cinc quilòmetres de concertina en una temptativa de tancament de la frontera amb Sèrbia per part d’Hongria, la retenció de trens amb migrants a Budapest i certs atacs per part de grups neonazis a autobusos i centres de refugiats en algunes ciutats alemanyes.
Aquests fets, són conseqüència parcial d’una política exterior europea que ha fracassat en el seu objectiu declarat de promoure la pau i la transició a la democràcia a la regió mediterrània, del fracàs en la gestió de les fronteres exteriors i d’una política migratòria nefasta per part dels països membres, que vulnera de manera flagrant el dret a l’asil reconegut com a fonamental en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Tot i que s’ha de reconéixer que tant les institucions europees com el govern de l’estat espanyol i moltes altres administracions autonòmiques i locals han reaccionat favorablement a la pressió de la societat civil, que s’ha traduït en un canvi de política.
Recentment, el Consell ha declarat el País Valencià espai d’acolliment per a refugiats, alhora que ha anunciat la convocatòria del Comité per a Emergències Humanitàries, tal com preveu la llei de cooperació. Aquest comité integra la Generalitat, les diputacions, les grans ciutats de tot l’estat espanyol i una petita xarxa de municipis. L’òrgan coordinarà uns fons que seran posats a disposició de l’ONU per a poder col·laborar amb els refugiats. Efectivament, el poble valencià, i Beniarjó en particular, ha sigut i és un poble solidari amb les persones que pateixen com a conseqüència de les guerres, l’opressió política i social, les dictadures o en general, les catàstrofes.
Moltes famílies valencianes, també de Beniarjó, des de fa anys han acollint xiquets i xiquetes saharauis durant els mesos d’estiu en el programa Vacances en Pau. Aquests xiquets estan uns mesos lluny dels campaments de refugiats de Tinduf en ple desert del Sàhara i passen part del seu temps convivint amb famílies valencianes. Aquesta mostra de solidaritat ve de lluny.
Beniarjó no pot quedar-se la marge, mirant cap a altre costat, i ha de posar els seus recursos, per limitats que siguen a disposició de la xarxa de solidaritat per pal·liar els efectes d’aquesta crisi humanitària.
Per tot allò exposat es proposen al ple municipal els següents
ACORDS
Primer. La declaració per part de l’Ajuntament de Beniarjó com a “ciutat refugi”
Segon. L’Ajuntament de Beniarjó es compromet a fer una crida a la ciutadania per a fer un cens de famílies acollidores. De la mateixa forma l’Ajuntament de Beniarjó es compromet a elaborar una llista dels recursos municipals que podria mobilitzar en cas de necessitat.
Tercer. L’Ajuntament de Beniarjó es compromet a traslladar aquesta iniciativa a les ONGs que estan treballant a camps de refugiats o zones d’arribada de refugiats per gestionar la possible acollida. Amb aquest objectiu es remetrà la moció a la Coordinadora Valenciana ONGD.
Quart. Així mateix l’Ajuntament de Beniarjó es compromet a demanar formalment als governs europeus, inclòs al govern espanyol, que posen per davant els drets humans i acullen com es mereixen les persones que fugen de la misèria i/o la guerra i que apliquen la política per intervindre en l’origen del problema i no per a afegir sofriments a les víctimes. Amb aquest objectiu es remetrà la moció al president de la Generalitat, al president del govern de l’Estat Espanyol i una còpia al parlament europeu per a què ho distribuïsca entre els grups polítics del Parlament Europeu.
A Beniarjó a 28 de Setembre de 2015
Marc Estruch Morant Eva Llinares Martínez
Al Sr. Alcalde – President de l’Ajuntament de Beniarjó